4.000.000 d’anys versus 10.000
Albert Hola*
Vet aquí una vegada, fa més de 4 milions d’anys, per aquelles contrades que anomenem actualment Àfrica s’esdevingueren com a conseqüència d’una sèrie de fatalitats geoclimàtiques (segons la Teoria de la cara est) unes noves espècies… d’entre elles els ancestres dels i les humanes actuals.
Aquests nous éssers eren socials i depredadors que enfrontaren les dificultats del medi natural amb xifres de mortalitat i longevitat gens comparables als estàndards del món occidental actual. No es pretén pas aquí idealitzar unes condicions de vida sinó destacar una xarxa de relacions i valors derivats.
Fent una mena d’ucronia simplificada per arribar a l’objectiu final de la narració direm que al llarg d’aquests mil·lennis aquests homínids es desplaçaven en grups que actualment diríem sostenibles: prou poc voluminosos com per no esgotar els recursos que la natura els oferia i prou equilibrats generacionalment com per mantenir el relleu generacional. Un excessiu creixement comportaria excedir els recursos del medi, fams i posaria en perill la continuïtat del grup… en aquest supòsit probablement dividirien el col·lectiu i es dispersarien per unes terres llavors immenses i sense amos per retornar a l’equilibri.
Els i les àvies eres la saviesa de les societats àgrafes, el coneixement viu, imprescindibles per garantir el futur.
Els cadells calia cuidar-los doncs eren el relleu dels adults, però els únics éssers que posseïen la màgia de la vida fent eixir els cadells de l’interior del seu cos eren les dones. Un grup sense dones era destinat a desaparèixer. Dones, éssers equivalents als homes en la cacera, recol·lecció d’aliments, elaboració d’ungüents, eines i cures… que passaven a ser d’una veritable fragilitat quan de cop i volta els augmentava l’abdomen, el senyal que aleatòriament s’estava formant un futur membre del col·lectiu dins del seu interior -l’absència del cicle de flux de la regla en deuria ser un avís previ, fins i tot-. La consciència de la relació entre el coit i la reproducció deuria ser molt posterior. A partir d’aquí les restes arqueològiques, l’antropologia, el sentit comú i unes gotes d’humanisme s’imposen. L’ésser fràgil cal cuidar-lo entre cotons mentre sigui en aquest estat i els primers temps de vida del cadell; qualsevol sobre esforç pot suposar la fi tant de la mare, la Venus de les famoses escultures embarassades i lactants, com pel fill en formació… la garantia de la continuïtat del grup. Passat aquest periple l’ésser femení tornava a ser un més en la quotidianitat de les necessitats del grup. I per què no? Les necessitats primàries d’aquests grups haurien de ser cobertes de manera precària i es feien imprescindibles forts lligams de reciprocitat pel bé comú. El desenvolupament de l’autoconsciència i la cultura podrien haver reforçat aquestes relacions. Per què no?
El Power… «el Poder sempre ha existit perquè és una cosa natural i l’ésser humà és egoista per naturalesa» és la cita literal d’un testimoni oral que subscriurien els i les assimilades per la formació social liberal. Doncs sí, i no… Parlem de milers de grups homínids molt particulars en les seves condicions i contextos. És molt probable que en alguns casos el prestigi, les habilitats o fins i tot la força bruta establissin certes jerarquies conjunturals per part d’alguns individus o individues dins de les agrupacions, però no oblidem que no en queden registres materials, que eren societats àgrafes de tradició oral i que desconeixien el concepte de paternitat, essent la maternitat col·lectiva pel bé del grup. En conseqüència aquests lideratges podrien ser conjunturals i no anar més enllà del cicle vital d’un individu, sense arribar a institucionalitzar-se i retornant al consell col·legiat de tot el grup. Altrament societats depredadores nòmades sense concepte de propietat i amb uns desenvolupaments tecnològics d’accés universal (el famós Mode de Producció Domèstic, de Marshall Sahlins) poc estímul aportarien a l’acumulació de quelcom que no fos estatus.. i probablement aquest hauria de cedir contraprestacions al grup per mantenir l’equilibri de reciprocitat. Podria ser doncs que davant la manca del desig de la usura marcada per les condicions socials i naturals s’organitzessin políticament i en tots els àmbits vitals en consells formats per tots membres del col·lectiu, àlies assemblees?
Ah, la religió, sí. Hi ha un gran salt qualitatiu entre la plasmació gràfica dels desitjos, les creences màgiques per donar explicació a fenòmens desconeguts i l’apropiació de les creences del col·lectiu en benefici de la consolidació d’una posició hegemònica: la religió.
Una nova seqüència de fatalitats geoclimàtiques alteren de nou les condicions biològiques del planeta afectant també als homínids. La fi de les glaciacions que culmina fa una 10.000 anys en l’Holocè. Escalfament de la temperatura del planeta, pujada del nivell del mar, canvis en la vegetació i disminució de la superfície terrestre. D’aquesta catarsi nebulosa ens quedarem amb que la majoria d’homínids que van subsistir van continuar com fins el moment, però en alguns espais concrets l’abundància conjuntural de recursos o la casualitat de la producció de cereals van possibilitar l’aparició d’un germen que en endavant s’escamparà com un virus arreu del planeta i fins l’actualitat: l’economia productiva, el treball per acumular i no només per subsistir, treballar per alimentar animals presoners, el desenvolupament de les possibilitats tecnològiques ultrapassant de bon tros les garanties d’igualitarisme que garantien les eines d’elaboració i accés universal. La propietat, l’ambició, la divisió i l’especialització del treball, el poder de controlar, la guerra, el control de les consciències, la religió, l’explotació de l’home per l’home…
Tanmateix qui més va perdre en aquesta catarsi nebulosa va ser la font de vida, l’únic ésser capaç de crear la vida que garantís la supervivència del col·lectiu i que antany calia mimar, les dones. No se sap com però el coneixement del concepte de paternitat duu alguns homes a controlar la reproducció de les dones per tenir un hereu consanguini i certificat a qui cedir les seves propietats en herència, establir llinatges per confrontar davant d’altres llinatges… a controlar els seus cossos, el seu treball, a sotmetre-les -l’arqueologia ens parla de necròpolis on sobreabunden cossos, especialment femenins, amb desgasts estructurals als braços, columna i genolls conseqüentment de les llargues jornades dedicades a la molta dels cereals per elaborar farines i pa-.
L’explotació de la dona per l’home… o de la dona i l’home per alguns homes.
Són 4 milions d’anys d’igualtat davant 10 mil anys de patriarcat.
Ni sempre ha estat així ni, encara que ho hagués estat, és just.
Si és la deriva dels canvis geoclimàtics planetaris qui comanda les relacions estructurals dins les espècies homínides potser ara és l’hora de recuperar els «furs» perduts 10 anys ençà. I per què no?
*Albert Hola és membre de la redacció d’Antagonistas.org
